El portaveu del PSC al Parlament, Joan Ferran, compara el nacionalisme amb una "moto" en un article a El Periódico. Ferran explica que "un vell amic, experimentat per les plagues del franquisme i les tempestes de la transició, em comentava amb sorna: "El nacionalisme és com una motocicleta. Un vehicle inestable que canvia fàcilment de carril i que, quan vol fer soroll, pitja el gas". Ferran afirma que, en la seva opinió, el nacionalisme "pretén ordenar les nostres vides mitjançant la seva política, l'hegemonia cultural i els mitjans de comunicació públics. Fa pocs dies vaig llegir -en clau catalana- el següent: "El primer i principal objectiu de tot mitjà de comunicació públic és la creació i manteniment d'un imaginari nacional amb funcions cohesionadores i coercitives".

El dirigent del PSC considera, en aquest sentit, que "la tasca més rellevant del conclave dels socialistes catalans del juliol vinent ha de ser la crítica i l'alternativa al discurs dels nacionalistes. Joan Ferran diferencia entre el "catalanisme social" i el "nacionalisme": "El catalanisme sedueix, crea catalanistes, fabrica ciutadania... El nacionalisme divideix la societat al classificar-nos a partir de l'autodefinició patriòtica". També carrega contra "alguns articulistes, establerts en el submón del sobiranisme ben remunerat, volen fer-nos creure que el camí a seguir passa per la mera construcció d'una consciència nacional amb final feliç. Vana il·lusió, la seva".

"La moto nacionalista a la qual es referia el meu amic -acaba- patina. La societat catalana necessita estabilitat i no hipòtesis de futur basades en desitjos romàntics. Obrir processos que no són assumits de forma majoritària per la ciutadania comporta torpedinar la convivència, implica deteriorar el mateix concepte de nació i perjudica, a curt termini, la nostra llengua i la nostra cultura".