Jofre Llombart, periodista i sotsdirector d'El Món a Rac1, ha assegurat en una entrevista concedida a e-noticies que a Catalunya "també hi ha caverna" mediàtica. "El problema és la mida de la de Madrid", assegura el periodista que acaba de publicar “Desmuntant la caverna” un llibre que vol desmentir les declaracions que s’han fet des d’Espanya sobre una Catalunya independent.
- Ban Ki-moon va dir "L'ONU respecta l'autodeterminació". Què representa per a Catalunya aquest missatge?
Representa una tautologia, com dir que un triangle té tres angles. Però per desgràcia, és notícia, que ho és en el context actual. Bank-Ki-Moon va haver de recordar un dret elemental de qualsevol poble, i és que té dret a decidir què vol ser quan sigui gran. És més Espanya teòricament també té reconegut aquest dret perquè va signar el Tractat de les Nacions Unides. I a la Constitució del 1978 queda clar que tot allò que signes en l’àmbit internacional s’ha d’incorporar dins del marc legal espanyol.
- “Desmuntant la caverna” el títol del llibre deixa clara la intenció. A Catalunya no hi ha caverna també?
Sí, cada societat té la seva caverna. La caverna no és un col·lectiu, és una actitud. El problema és de quina mida és l’altaveu de cada caverna.
- Quins són els missatges de la por que envia el govern central?
N’han sorgit de tot tipus. Són els que intento recollir al llibre: que si Catalunya serà més pobra, que si quedarà abandonada fora d’Europa, que si no podrem fer servir l’euro...
- Realment fan efecte entre la societat?
Depèn de qui ho digui i depèn de qui ho escolti. Sí que n’hi ha una bastant estesa: les pensions. És normal. Tots serem pensionistes i tots volem saber si ens jubilarem en condicions. És normal que la qüestió generi incertesa. Però aquesta incertesa, per sort o per desgràcia, no és territorial. Estan igual de ben o mal garantides les pensions a Catalunya sigui independent o formant part d’Espanya. És més, el Col·lectiu Wilson té calculat que les pensions poden ser més altes en una Catalunya independent que en una Catalunya autonòmica.
- Quina és la mentida més gran que s’ha dit des de Madrid?
Com que estem en el terreny de les previsions ningú no es pot atorgar la veritat absoluta en cap àmbit. Jo no ho pretenc fer-ho al llibre. Aquest error ja l’han comès altres. Però sí hi ha una mentida amb un fet passat: Paco Vázquez, exalcalde socialista de La Corunya, va comparar Catalunya amb els nazis perquè segons ell es castigaven els nens que parlessin en castellà al pati. És fals. Mentida. Ni un sol càstig.
- Estudiar una carrera a Madrid pot sortir entre 100 i 300€ més barat que a Catalunya. Més d’un estudiant s’ho pensarà?
No, no s’ho repensarà perquè voldrà estudiar. Haurà de renunciar a altres coses. Simplement el que volia posar de manifest amb aquesta comparació és que pagant uns impostos molt més alts, els ciutadans catalans tenim uns serveis més cars.
- Més comparacions. A Sevilla 22.000 places públiques d’escoles bressol. Unes dades que haurien de conèixer els futurs pares catalans?
Sí. I a Barcelona 7.400 i això que hi ha el doble de població. Amb aquesta comparació volia desmitificar la idea que això és Hollywood. La solidaritat interterritorial pot estar bé, però deixa de ser justa quan –després d’aquesta aportació- el donant està en pitjors condicions que el receptor. Perquè, ho sap on van a parar els nens barcelonins que no entren a una escola bressol pública, oi?
- Catalunya surt perdent en tot menys quan es vol anar al Liceu. El millor seient del Teatro Real val 1.543 €. Un punt a favor de la cultura catalana?
Dels pocs. Aquests 1543 euros són per un abonament. Aquesta comparació però, és prèvia a l’augment de l’IVA cultural. Per cert, el conseller Mascarell va denunciar l’altre dia al Món a RAC-1 que Catalunya aporta a l’Estat 3.000 milions d’euros en impostos culturals i en rep 1.100 milions en subvencions. De retenir-los tots, va dir, es podria abaixar l’IVA del 21 al 7 o 8%, com a la majoria d’Europa.
- Diu que hi ha una llei orgànica que només tira endavant si Catalunya vota sí. Però des de Madrid permetrien que fos vinculant?
És que ja ha passat: es diu Estatut. Dins del marc legal espanyol, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és una llei orgànica. Amb la particularitat que només tira endavant amb un referèndum vinculant de Catalunya. És a dir, si el poble de Catalunya diu no, l’Estatut cau. És a dir, si el poble de Catalunya diu no, tota una llei orgànica espanyola cau. Hi ha o no hi ha definit un espai de decisió propi i exclusiu de Catalunya? O dit d’una altra manera. Si “la soberanía de Catalunya la decidimos todos los españoles” –tal com s’ha dit- perquè l’Estatut no es va votar en un referèndum a tota Espanya?
- David Cameron ha exposat la seva posició contrària a la independència però permet la consulta. A Espanya podria passar això?
Si es vol sí. Només cal una interpretació generosa de la Constitució, ni tan sols tocar-la. Si suma el que li he dit ara d’aquest espai únic per Catalunya i el que li he dit abans del dret a l’autodeterminació, es pot autoritzar un referèndum sense tocar la Carta Magna. Però això és una interpretació legal. Suposo que cal un gest polític, però dubto que Mariano Rajoy tingui la intel·ligència política de Cameron o el respecte democràtic que el Regne Unit té amb Escòcia.
- S’estan equivocant d’estratègia des de Madrid?
Jo crec que sí. Han optat per la negació, la ignoració i la por abans que la seducció. S’imagina com canviaria la història si surt Rajoy dient que respecta el que digui Catalunya però que ell preferiria que es mantingués a Espanya? I que expliqués els motius -en positiu- pels quals ell pensa que Catalunya estaria millor dins d’Espanya.
- Suïssa és líder econòmic del continent i no forma part de la UE. Vol dir que a més d’un no interessaria aquesta situació?
Quan explico això és per deixar de demonitzar que l’expulsió de la Unió Europea signifiqui entrar en una mena de desert. Es pot no ser membre de la UE i arribar a acords bilaterals de lliure circulació amb cadascun dels seus Estats membre. Al llibre no em mullo sobre si a Catalunya li interessa estar dins o fora de la UE, ja ho decidirem. Simplement el que volia dir és que altres països no són dels 27 i els va la mar de bé.
- Amancio Oretga no deixa de comprar edificis a Catalunya, sembla que el tema de la independència no el preocupa, oi?
No, ni a ell ni a molts empresaris que des de l’Onze de Setembre cap aquí s’han instal·lat o han renovat inversions. Es va dir que el procés sobiranista portaria una fugida massiva de companyies. I n’han arribat i marxat al mateix ritme que fins ara. És més, ara fa mig any es va produir una dada històrica: per primera vegada, les empreses catalanes que exporten els seus productes en col·loquen més fora de l’Estat que a la resta de l’Estat.
Entrevista de Mireia Giné
