Publicitat
Comunicació · 10 de Novembre de 2011. 17:47h.

Crida a l'entesa entre Catalunya i Espanya

Pedro J. Ramírez es mostra partidari del pacte fiscal a canvi d'afluixar amb la immersió lingüística

Crida a l'entesa entre Catalunya i Espanya

Pedro J., amb Zapatero i Rajoy

El director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, va proposar restablir la "confiança" entre Catatalunya i Espanya en un sopar celebrat dimarts passat a Barcelona amb representants polítics i personalitats de l'anomenada societat civil. El sopar va tenir lloc a El garito, de Passeig de Gràcia -un pis habilitat com a restaurant-. El servei va anar a càrrec de Caelis.

El sopar va comptar amb la presència dels advocats Miquel Roca i Joan Ridao, exsecretari general d'Esquerra, de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, el de Ciutadans, Albert Rivera, la portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet; el secretari general de Comunicació, Josep Martí, el director de l'edició catalana d'El Mundo, Àlex Salmon, el columnista Arcadi Espada, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, el vicepresident del FC Barcelona, ​​Carles Vilarrubí, el president de Focus, Daniel Martínez, la dissenyadora Rosa Clarà, i l'empresari Luis Hernández.

Pedro J. Ramírez va afirmar que "després del 20N pot haver una oportunitat similar a la del 96" i que "l'essencial és 'restablir la confiança' entre el nacionalisme català i el centre dreta que guanyarà les eleccions a Espanya", segons ha explicat ell mateix a e-notícies. "I per 'restablir la confiança' cal tenir en compte no només la sensibilitat pròpia sinó també la de l'altre", ha afegit.

El director d'El Mundo es va mostrar fins i tot a favor de recolzar un pacte fiscal per a Catalunya durant la pròxima legislatura si el Govern de la Generalitat afluixa en la seva defensa de la immersió lingüística després de la recent sentència del TSJC, segons han explicat diversos dels assistents contactats per e-notícies.

Pedro J. Ramírez, però, ho nega. "Nosaltres estem tan en contra del que CiU diu 'pacte fiscal' com per descomptat de la immersió lingüística i serà molt difícil que deixem d'estar-ho", ha prosseguit.

"En aquest context -ha continuat- vaig explicar l'antipàtica i incomprensible que a la resta d'Espanya resulta la intransigència de la immersió lingüística. Insisteixo mai vaig plantejar com un do ut des, sinó com a elements -al costat de molts altres- d'un procés de rebaixa de la tensió, superació de les frustracions recíproques i recerca de punts de trobada. Ningú haurà pogut dir-vos que vaig parlar de la línia d'El Mundo perquè no va ser així".

L'advocat Miquel Roca, un dels presents, va ser en tot cas un dels més contundents a l'hora de defensar el model escolar a Catalunya. Ridao li va recordar també que, al final del cicle educatiu, els alumnes dominen les dues llengües i que les protestes contra la immersió provenen d'un grup reduït de famílies, però que la immensa majoria de pares està a favor, sempre d'acord amb les fonts consultades.

El president de la productora teatral Focus, Daniel Martínez, també va fer una defensa tancada de la llengua catalana. L'actitud de Martínez, considerat progressista en els ambients intel·lectuals de Barcelona, ​​és rellevant perquè va néixer a Sòria encara que la seva família es va traslladar a Barcelona quan ell era petit i ha fet molt pel teatre català.

El director d'El Mundo insisteix que "això no es va plantejar més que molt al final perquè jo havia anat 'a parlar del meu llibre' -en al·lusió a Francisco Umbral- i això és sobre tot el que vaig fer. El sopar va transcórrer enmig d'un clima molt cordial i distès. Totes les intervencions van tenir gran nivell i consistència".

Pedro J. Ramírez -un ferm defensor del twitter amb més de 65.000 seguidors- va explicar d'altra banda la importància que tenen les xarxes socials per al periodisme i per a la creació d'opinió.

El mateix director d'El Mundo ha admès al matí a e-notícies la celebració del sopar a través de twitter: "Amb Miquel Roca sempre hi ha nivell i els polítics eren el millor de cada casa. Parlem d'#ElPrimerNaufragio i del post20N" .

Ramírez també va defensar el columnista Salvador Sostres després de les crítiques d'algun assistent perquè, segons ell, aportava valor afegit al diari però va deixar clar que els seus articles passaven per tres filtres abans de la publicació.

La convocatòria era per presentar el seu primer llibre d'història El primer naufragi (L'Esfera dels llibres) sobre el cop d'estat jacobí contra la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa (1793). El periodista ha publicat una desena de llibres com David contra Goliat: escac i mat al felipisme (1995) Amarga victòria: la crònica oculta de l'històric triomf d'Aznar sobre González (2000) o La revenja: els anys d'Aznar ( 1996-2000), entre d'altres.

Portada dEl Mundo sobre la immersió

Publicitat
Publicitat

70 Comentaris

Publicitat
#55 David, No-Espanya, 11/11/2011 - 19:53

Aquest senyor, quan en un dels paràgrafs parla de 'nosaltres', a qui es refereix? Com a director d'un diari que és es refereix als seus treballadors? O potser es considera el líder espiritual d'una secta anomenada, posem pel cas, Dreta Espanyola?

#54 joan, manresa, 11/11/2011 - 17:34

El Casal obre la seva paradeta edsde Morolandina,( Abans Manresa,demá Al-Manresam).--Felipe Gonzalez,en plena epoca de ETA,va dir que el problema d'Espanya era Catalunya.Sabía lo que deïa.Are tornen a veure que tenen un problema i greu.Estem en el bon camí..." No ya entesa ya".Catalunya Sobirana

#52 ciutadà ppcc, Barcelona, 11/11/2011 - 14:45

És un insult.
Pretén demostrar que ens vendrem per diners.

I no.

#51 kimet, bcn, 11/11/2011 - 14:20

Recular? ens diuen que ja no ens robaran 20.000 sino que només 6.000!! apa i a pastorar cargols a la via!!! si volen concert economic i inmersió i sino independencia i fora que per algun motiu NOSALTRES posem la pasta.

#50 viafora, Girona, 11/11/2011 - 13:55

Mana mes un director de qualsevol diari de Madrid
que TOT el poble catala.
Tot el que dicideix Catalunya democraticament i
amb ells no els hi agrada, que sol ser tot , va a
parar als tribunals i com sempre l´il.lusio es torna
impotencia, Ens mereixem Catalunya els catalans?