Els ‘còmplices’ de Jordi Évole

El periodista i director del programa ‘Salvados’ de La Sexta, Jordi Évole, va comptar amb la participació de personalitats tan rellevants en l’àmbit espanyol com Federico Mayor Zaragoza, Luis María Ansón, Fernando Ónega, Iñaki Gabilondo, Joaquín Leguina i José Luis Garci, entre d’altres, per realitzar la ficció sobre el 23F.

Tots ells van seguir el guió marcat pel programa que es va inventar una trama anomenada ‘Operación Palace’, segons la qual el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 hauria estat dissenyada des de les altes instàncies governamentals per evitar un cop dels militars.

El programa va comptar amb la participació de diverses personalitats rellevants en l’àmbit polític, social i periodístic de l’Estat espanyol que van ajudar a donar una imatge de credibilitat a la ‘farsa’ dissenyada per ‘Salvados’.

Entre ells l’exdirector general de la Unesco i exministre durant el govern d’Adolfo Suárez, l’exdirector del diari ABC i expresident de l’Agència Efe, Luis María Ansón, l’expresident de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, el polític del PNB, Iñaki Anasagasti, l’exdiputat de Minoria Catalana, Eduard Bosch, els periodistes Iñaki Gabilondo i Fernando Ónega, el director de cinema, José Luis Garci, l’exsecretari general d’Aliança Popular (AP), Jorge Verstrynge i l’exsotsdirector d’operacions del Cesid, Antonio Miguel Albajara.

Mayor Zaragoza va afirmar durant el programa que “el president Suárez em va trucar perquè assistís a una reunió que convocava amb gran urgència, i per això vaig entendre que es tractava d’una cosa realment excepcional”.

De la seva banda, el número dos d’AP va explicar que “Fraga estava tens i en va tornar tens, i clar, quan ell explica la reunió s’entén perquè allà hi eren tots”.

Leguina, home pròxim a Felipe González en aquells temps, va dir que “Felipe sabia a què anava, evidentment, tenia clar que s’havia de donar una empenta al sistema democràtic que estava paralitzat i en risc, i també pel futur del PSOE, és clar”.

Luis María Anson va apuntar que “hi havia poques solucions per resoldre la situació, una d’elles era declarar l’estat d’excepció, una altra era continuar endavant amb la creació d’un govern de salvació nacional i l’altra era crear una situació fictícia que després permetés enfortir la situació democràtica d’Espanya”.

“Com es feia això? Des del punt de vista dels serveis d’intel·ligència era una cosa totalment irreal. Ningú havia fet un cop d’estat fals i no teníem ni idea de per on començar ni com s’havia de fer”. Qui es va pronunciar durant el programa ‘Salvados’ va ser el un dels màxims responsables del Cesid, els serveis d’intel·ligència espanyols.

Algunes de les afirmacions que van expressar davant la fictícia proposta sobre el 23F són dir, paraules d’Anson, que “era una fórmula més positiva per evitar el cop militar que mantenir les coses com estaven”, o bé Verstrynge assegurant que “va ser un moment de màxima tensió”, Mayor Zaragoza apuntant que “era una proposta tan inesperada” i Leguina assenyalant que “Felipe va confessar que es va posar molt tens, molt nerviós, encara que no ho expressés en públic”.

El reconegut periodista Iñaki Gabilondo també va posar el seu gra de sorrà en la ficció plantejada per Jordi Évole, i -recordant la condició de director d’informatius de TVE el 1981-, apuntava en relació al discurs de Súarez per anunciar la seva dimissió que “si la gent tingués una mica de coneixement d’algunes coses seria possible que en aquell discurs enigmàtic trobés algunes claus”.

Tot plegat per donar una imatge de credibilitat a una invenció televisiva que durant l’emissió del programa el passat diumenge ja va aixecar molta discòrdia i polèmica a les xarxes socials, amb opinions a favor de la seva emissió i veus molt contràries i enfadades per haver jugat amb uns fets tan sensibles per a la història política espanyola.

¡A por ellos!

💳 Bizum: 600434984

🏪 Botiga online

Uneix-te al canal de Telegram

Xavier Rius a Whatsapp

Become a Patron!