Els comunicadors del tripartit

La Llei de la CCMA havia, en teoria, de despolititzar els mitjans públics, però el tripartit ha intentat arrencar la "crosta nacionalista" -en expressió d'un diputat del PSC- als mitjans públics col·locant persones de la seva confiança en tasques de direcció o de producció.

Enric Marín, presdient de la CCMA

Havia estat Secretari de Comunicació del Govern -va arribar durant l'esfondrament del Carmel- però posteriorment va caure en desgràcia per ser proper a Carod. Puigcercós el va recuperar com a president de la CCMA després de la marxa per sorpresa d'Albert Sáez a 'El Periódico', que va deixar Esquerra sense representació al consell de govern de la CCMA just abans de les eleccions. El seu nomenament amb caràcter d'urgència, tanmateix, va ser irregular segons el Consell de Garanties Estatutàries, però el tripartit no va fer cas i va tirar endavant.

Mònica Terribas, directora de TV3

La periodista Mònica Terribas va acceptar sacrificar la seva independència professional a canvi de la direcció de Televisió de Catalunya amb el tripartit. Des de llavors ha aconseguit recuperar el lideratge per a la cadena pública, però a costa d'una elevada aportació de la Generalitat -300 milions d'euros a l'any- que contradiu les mesures d'austeritat. Va arribar al càrrec amb el suport d'Esquerra perquè PSC i ERC es van dividir de manera alterna la CCMA amb professionals de la seva confiança: la presidència de la Corporació per a ERC (Albert Sáez), la direcció general per al PSC (Rosa Cullell), la direcció de TV3 per a ERC (Mònica Terribas) i la de Catalunya Ràdio per al PSC (Ramon Mateu). Entre d'altes mèrits, té també canviar el format del programa 'Àgora' per no incomodar Esquerra. CiU s'ha queixat sovint a la comissió de control, sense èxit, sobre l'excés d'informació del Govern als informatius de TV3 amb gairebé un 80% de membres del Govern.

Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio

L'aposta del PSC per a intentar redreçar el rumb de Catalunya Ràdio -ha perdut el lideratge- després dels fitxatges de Montserrat Minobis i Oleguer Sarsanedas. Havia tingut càrrecs de responsabilitat en mitjans públics amb el PSOE en el govern: entre 1997 i 1998 va ser sotsdirector del Centre de Producció de TVE a Catalunya i entre 1996 i 1997, director de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya. Després de la marxa sobtada de Rosa Cullell, Montilla va recórrer a ell perquè si no la direcció general de la CCMA requeia en un conseller convergent, Roger Loppacher. Va començar de becari al gabinet de premsa del PSC.

Saül Gordillo, director de l'ACN

Previsiblement li queden 'dos Telenotícies', perquè l'Agència Catalana de Notícies ha estat una de les ninetes mediàtiques d'Esquerra per intentar afavorir el seu propi espai mediàtic amb fons públics. Es va arribar a donar la circumstància que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va viatjar al Quebec acompanyat només per un periodista de l'ACN. Gordillo era un reconegut blocaire, treballava a 'El Punt', però ha fet pinya incondicional amb Esquerra des del seu nomenament, sobretot a través dels seus articles a l'Avui. També ha prologat el llibre d'Ernest Benach sobre internet. Com Gordillo, també està considerat de l'òrbita d'Esquerra Joan Vila, el director de Comunicàlia, que va arribar al càrrec el setembre del 2008 en substitució de Josep Maria Torrent, excap d'informatius de TV3 amb CiU. La cadena depèn de les diputacions.

Manel Fuentes, presentador d''Els Matins de Cataluya Ràdio'

L'aposta del PSC per al programa estrella de Catalunya Ràdio en substitució d'Antoni Bassas, considerat massa proconovergent pel PSC. De fet, les relacions entre Fuentes i Bassas sempre havien estat tibants. El periodista, amb experiència en ràdio i televisió, ha aconseguit remuntar l'audiència frec a frec amb Jordi Basté, ara a Rac-1. Va fitxar com a tertulià estrella Xavier Sardà, que en el darrer míting final del PSC va demanar obertament el vot per Montilla malgrat treballar en una cadena pública. Durant la campanya han sovintejat les referències al 'cas Palau' de presumpte finançamet irregular de CDC, i va tenir una enganxada en antena sobre aquest afer amb Àngel Colom. CiU ha criticat sovint que les seves tertúlies escombraven cap al tripartit. De fet, l'endemà de les eleccions tenia quatre tertulians (Xavier Sardà, Juan Carlos Girauta, Jaume Roures i Mònica Sabata), però cap proper a CiU.

Sílvia Coppulo, periodista

Una de les fundadores de ComRàdio -fins i tot va escriure un llibre en el que descrivia les traves del llavors govern de CiU-. Gairebé sempre ha treballat en mitjans públics que depenien del PSOE o del PSC com TVE, Barcelona TV, la mateixa ComRàdio o ara Catalunya Ràdio. Va ser repescada per competir amb Toni Clapés -després d'altres experiències frustrades com Llucià Ferrer-, però mai li ha pogut fer ombra. Coppulo fa un model de ràdio més clàssic que no pot competir amb el to humorístic de Clapés i el senyor Marcel·lí. A diferència de Manel Fuentes -'vetat' per Mònica Terribas- se li han permès col·laboracions amb TV3 com el programa 'Savis'. La darrera onada de l'EGM la situa en tercera posició a les tardes amb només 50.000 oients.

Joan Barril, periodista

Barril també va arribar a Catalunya Ràdio després de deixar, amb un cop de porta, la Com per la seva escassa audiència. L'emissora, que depèn de la Diputació de Barcelona, també volia retallar despeses perquè el seu programa tenia un cost de més de 30 milions de pessetes. Fins i tot es va barallar, a través del seu article a El Periódico, amb l'aleshores president, Celestino Corbacho. Però a la franja del vespre de Catalunya Ràdio mai ha pogut competir amb altres emissores on ha oscil·lat entre el segon i el tercer lloc amb audiències d'entre 40.000 i 50.000

Xavier Bosch, periodista

Mònica Terribas va optar per un fitxatge extern -eren amics des de la facultat- per presentar el pograma 'Àgora' malgrat que la CCMA té un plantilla de 2.700 periodistes i excel·lents professionals relegades al 3/24 -com Ariadna Oltra, Montserrat Jené o Barbara Arqué-, al cap de setmana -Núria Bacardit- o simplement sense sortir o sortir poc en antena -Jaume Barberà, Eduard Boet, Fina Brunet etc-. De fet, Xavier Bosch ha fet més ràdio que tele: fins i tot els seus companys de 'Polònia' el satiritzen. Durant l'època de Ramon Rovira o de Xavier Coral es convidaven personatges de Madrid, fins i tot de la 'brunete mediàtica', per a que el debat guanyés intentsitat. Xavier Bosch va canviar el format -amb una entrevista inicial a càrrec d'ell mateix- i va deixar de convidar persones mal vistes per ERC però el programa -relegat les onze tocades- ha perdut pistonada i audiència. El mateix Joan Puigercós l'elogiava recentement, abans de la patacada d'Esquerra, al programa 'L'Oracle' el passat 1 de desembre. "Em vaig alegrar molt el dia que l'Agora va canviar de format, amb Xavier Bosch al capdavant, i es va acabar una tertúlia que era un pim-pam-pum". Bosch ja s'havia deixat veure en una conferència del president d'ERC el 30 d'ocutbre del 2008.

¡A por ellos!

💳 Bizum: 600434984

🏪 Botiga online

Uneix-te al canal de Telegram

Xavier Rius a Whatsapp

Become a Patron!