La manca de neutralitat dels mitjans públics a Catalunya

El director d'e-notícies, Xavier Rius, denuncia el “bon rotllo” dels mitjans públics de Catalunya amb els partits al Govern. El periodista ho va fer en un debat sobre "El periodisme a Catalunya, una qüestió de trinxera?”, celebrat el passat 26 d'octubre al Col·legi de Periodistes i organitzat pel Grup de Periodistes Pi i Margall.

A més del propi Rius, van participar en el debat el periodista d’El Independiente, Iva Anguera de Sojo; el director d’El Món, Salvador Cot; el periodista i escriptor Ramón de España i el director d’Economía Digital, Manel Manchón.

Xavier Rius va mostrar un seguit de fotografies de la directora d’El Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, amb diferents personalitats vinculades al món polític i cultural. L’objectiu era establir una “comparació” entre les mateixes. D’aquesta manera, va exposar retrats de Terribas amb Arnaldo Otegi, Josep-Lluís Carod-Rovira, Ildefonso Falcones i Gabriel Rufián.

Pel que fa a la fotografia amb Otegi, el periodista va destacar el fet que Otegi li passés el braç per l’espatlla de Terribas. “És exactament el mateix braç del Bush amb l’Aznar a les Açores”, va assenyalar, a més de preguntar-se “quina relació de complicitat pots tenir entre l’entrevistat i l’entrevistador, allò que dèiem de la distància”.

“Res a veure amb altres fotos de la mateixa presentadora”, va argumentar. “Aquí surt amb el Carod, que és arbre caigut, però ja podeu veure la distància que hi ha”, va indicar. “Aquí, amb el Falcones, que és espanyolista, feixista, del PP…”, va ironitzar. En la fotografia amb Rufián, va mostrar com el braç de Terribas “baixa per la cintura” del diputat d’ERC. “Aquí hi ha bon rotllo”, va destacar.

El director d'e-notícies va explicar que “jo he estat independentista des dels 14 anys i ho segueixo sent, però pels meus sóc un traïdor, un botifler… si cobrés de tots els lloc que diuen que cobro tindria els papers a Panamà”.

“Hem entrat en un periodisme de trinxera. Hi ha un moment fonamental. No es pot fer la independència amb dos milions de persones. Són molta gent. Nacionalistes d’Esquerres, l’any 80, va treure 44.000 vots i no van entrar ni al Parlament. Hem passat de 44.000 a dos milions, és moltíssim, hauríem d’estar saltant d’alegria. Però en un cens electoral de 5,5 milions no és prou gent”, va constatar.

A criteri del periodista, “el país està dividit, de fet hi ha més unionistes en una banda, que independentistes en l’altre, si fem cas al cens de 5,5 milions. En totes les enquestes del CEO surt un país dividit per la meitat”. “Hauríem de començar a dir la veritat. És evident que el Govern, Artur Mas, Junts pel Sí no ho volen dir per una qüestió de supervivència política. Aquí els mitjans de comunicació tenim molta culpa, uns més que d’altres, perquè hem fet bullir l’olla”, va argumentar.

Finalment, va recordar que Puigdemont “va anar l’altre dia a Paris i va dir que tornaria a fer unes eleccions. L’endemà no vaig veure cap diari que ho publiqués així. Hem passat del full de ruta d’independència l’estiu de l’any vinent a un referèndum i tothom s’ho ha empassat sense dir res. Fins i tot als ‘indepes’ de Junts pel Sí els hi has de dir que això no sortia al full de ruta”.

¡A por ellos!

💳 Bizum: 600434984

🏪 Botiga online

Uneix-te al canal de Telegram

Xavier Rius a Whatsapp

Become a Patron!