El periodista Wifredo Espina ha publicat les seves memòries sota el títol “Quan volien silenciar-me” (Pagès Editors). L’autor recorda en el seu llibre la història de El Correo Catalán des de la seva època daurada fins a la seva decadència.
El periodista afirma que a la seva primera etapa al rotatiu, “va ser el diari més retallat per la censura oficial” però que a l’hora van a aprendre a “burlar el control del règim”. Wifredo Espina diu que el diari va entrar en declivi al ser comprat per Jordi Pujol. En la seva opinió, els periodistes van deixar de fer “periodisme i país” per passar a fer “política partidària i a ser portaveu del pujolisme”.
L’escriptor recorda com Pujol va arribar a redactar a mà editorials i articles, mentre la seva dona esperava asseguda a la sala de juntes de la redacció. Abans de la seva arribada, tots els editorials eren escrits pels mateixos periodistes. En el llibre, explica com el llavors Ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, el va arribar a amenaçar amb un “jo et puc silenciar” per la seva columna diària a El Correo Catalán.
En la reunió on va pronunciar aquesta frase, el mateix Fraga va arribar a parlar sobre un possible suborn. I és que la secció “Cada cual con su opinión” havia arribat a tenir tanta influència que el mateix ministre va arribar a proposar “despinitzar el diari”.
Un altre episodi es descriu com l’expresident Tarradellas va recomanar-li que no es refiés de Pujol i com el líder de CDC va continuar dirigint el rotatiu a l’ombra un cop va ser escollit president de la Generalitat. Diu que va vendre les seves accions a homes de palla entre els quals hi havia el germà de Fèlix Millet.
Per últim, parla de la seva experiència anterior a El Correo Catalán. Explica com va ser acomiadat de la seva primera feina el diari Ausona de Vic per proposar treure “el yugo y las flechas” de la portada.
I en una recepció de Franco amb periodistes, “em va agafar, com un llampec, una forta i estranya temptació de donar-li una empenta per veure si era de debò”.
Per últim també recorda els seus darrers projectes abans de la jubilació. Com va proposar a Pujol la creació del Centre d’Estudis sobre la Comunicació, que va dirigir amb total independència durant uns deu anys, i el seu pas pel CAC.
