El periodista Vicent Sanchis asegura que "una gran part" dels arguments de la directora de TV3, Mònica Terribas, en l'article 'TV3, volem un mirall trencat?' "són irrebatibles", però constata que "també n'hi ha una altra de fosca" perquè considera que hi ha "alguns punts dubtosos, qüestionables o clarament criticables".
En un article a l'Avui, exposa que "els 300 milions que aquest exercici ha rebut la Corporació de Mitjans Audiovisuals poden, segons com, no semblar excessius. Però sí que ho podrien semblar els 1.800 treballadors en plantilla de TV3 o els gairebé 3.000 que integren tota la Corporació. No cal dir que no serà Mònica Terribas qui s'ho demani públicament si vol treballar amb una certa tranquil·litat".
En aquest sentit, assenyala que "preguntar no és ofendre. I encara menys en uns moments en què els comptes públics, més que mai, s'han de fiscalitzar públicament i s'han de racionalitzar. I no és gens demagògic afirmar que, quan es redueixen serveis i prestacions bàsics, tot ha de quedar en entredit". Sanchis veu "dubtós que 'la posició dels canals temàtics' obeeixi necessàriament a una estratègia de funció social. Què té de 'funció social' un canal que programa esports les 24 hores del dia?".
El periodista considera que "hi ha elements més bàsics que es poden qüestionar en la mateixa Televisió de Catalunya. 'El mirall de qui som i com ens expliquem', en mans d'operadors públics, tampoc és necessàriament una veritat revelada. També des de TV3 s'ofereix una versió distorsionada de la realitat. La veritat, no la té ningú, però alguns actuen com si ells la representessin en exclusiva. I aquests alguns rebutgen el control de les majories parlamentàries, que sovint és interessat, en defensa, senzillament, d'uns altres interessos personals, gremials o ideològics, també interessats".
"O és que les cròniques de la secció d'Internacional dels informatius de TV3 són 'el mirall' exacte de la societat a què van dirigits?", es pregunta. "Ho era el reportatge del 30 Minuts sobre els indignats? Igualment cal deixar en suspens si 'la realitat nacional' que assumeix TV3 ha estat i és tan ambiciosa com la majoria social representada al Parlament per opcions polítiques molt més compromeses", afegeix.
Per últim, destaca que "aquests 'grups mediàtics privats' que semblen tan malignes –alguns dels quals no van voler reproduir als seus diaris l'article de Mònica Terribas– constitueixen justament al món civilitzat la garantia de pluralitat, el contrast necessari per entendre el món des de diversos punts de vista".
"Si a Catalunya els mitjans de comunicació públics han salvat una manera d'entendre i explicar la realitat, precisament el problema és que ho han fet per la feblesa dels seus competidors privats. Una altra cosa és la competència d'uns grups espanyols que en aquest país juguen amb un gran avantatge. Però tot això cal destriar-ho i explicar-ho bé. Perquè RAC1 ha trencat un monopoli i ha millorat l'oferta radiofònica. I ells es queixen precisament de fer-ho amb molts menys recursos contra un mitjà públic privilegiat", conclou.
