Publicitat
Comunicació · 18 de Febrer de 2014. 15:45h.

"Sóc català, però estic molt molest amb la deriva independentista"

Juan Fornieles, de becari a nou director adjunt d'El Mundo: "En periodisme cal tenir molt sentit comú, però convé ser una mica llançat"

"Sóc català, però estic molt molest amb la deriva independentista"

Juan Fornieles

Llicenciat en Periodisme, Juan Fornieles va començar en la redacció catalana d'El Mundo amb una beca, el 1996. Un any després, va debutar com a redactor a València. A partir de 1999, va treballar a la redacció de Madrid. Ha treballat en Coordinació d'Edicions i en les seccions de Societat i Espanya. Va ser redactor en cap de Tancament i, des de 2012, sotsdirector de l'àrea d'EM2, que engloba Cultura, Ciència, Madrid i Comunicació. Amb el nou director, Casimiro García-Abadillo, ha ascendit fins a director adjunt.

 
-Com es fa per passar de becari a director adjunt d'El Mundo en menys de vint anys?

Li sembla molt o poc temps? Encara recordo el meu primer dia a El Mundo de Catalunya. Em van posar a 'picar' la cartellera dels cinemes i les graelles de televisió. El cap m'anava a explotar. A partir d'aquí, vaig tenir sort i en 15 dies vaig aterrar a la secció de Política i Societat. Per a més inri, a les 72 hores, vaig cobrir un atemptat d'ETA a Reus aprofitant que ens havíem quedat sense corresponsal. Ho vaig fer fatal, però vaig aprendre llatí i em vaig guanyar el respecte del director i de la Redacció. En aquesta professió cal tenir molt sentit comú, però convé ser una mica llançat.

En la nova macroàrea, anomenada Catalunya, em vaig topar amb un cap de secció que m'exigia i em donava peixet. L'experiència va ser tan bona que, a l'any següent, vaig repetir beca a El Mundo i aquest mateix cap, expert en Investigació, va negociar una pujada de sou per al becari 'escurat'. De 60.000, vaig passar a cobrar 80.000 pessetes més els talons de menjar. Allò mai vist!".

En fi, no vull avorrir el personal, però a partir d'aquí, vaig passar per El Mundo de València i per la Redacció central, a Madrid. I no ha estat un camí de roses. M'han tocat moltíssimes nits (8 anys al capdavant del Tancament), maquetar pàgines, improvisar editorials, bregar amb atemptats, escriure de la Casa Reial, afrontar la delicada secció de Comunicació, treballar sota l'estricta supervisió del meu exdirector Pedro J… i un llarg etcètera. Això sí, sempre amb un somriure il·luminant la meva cara perquè aquest diari i aquesta professió em fascinen.
 

-No sé si ho sap però és l'esperança de molts becaris: doni un consell
 
Ambició sana. Quan entrin en una Redacció han de demostrar que els agrada el periodisme (han de llegir, veure i escoltar notícies) i que tenen idees i ganes de treballar. Cal proposar, proposar i proposar. I, sobretot, cal intentar brillar. No se sap mai, les coses canvien, la crisi dóna un respir i, potser, hi hagi oportunitat de tenir un contracte.

 
-Va començar a tancament, però ha passat per les seccions de Cultura, Ciència, Madrid i Comunicació

Efectivament, fins i tot vaig fer Casa Reial. Vaig començar cobrint les noces d'Haakon i Mette Marit, perquè a l'agost no hi havia notícies de mitjans de comunicació, i vaig acabar donant una foto en exclusiva del Príncep i la seva xicota noruega, Eva Sannum. El conte de fades va acabar quan vaig cobrir el casament de Felip i Letizia. El periodisme et fa ser testimoni privilegiat d'històries increïbles!
 

- També va estar a les redaccions de València i Madrid, això ajuda?

És una escola genial. Cal començar a redaccions modestes per tenir més oportunitats de brillar i per saber el que és treballar amb uns mitjans limitats.
 

-Quin és el secret per fer carrera en el periodisme?
 
Cal tenir molta sort, treballar al màxim, suportar uns horaris que dificulten enormement la vida familiar, i tenir la consciència que som uns privilegiats i gaudim de l'oportunitat d'explicar històries veritables.


-La premsa de paper té futur?

És un futur minvant, calculo que la seva vida rondarà els 10 o 20 anys, però el paper segueix exercint un efecte màgic sobre els lectors, especialment en els més influents. Quan llegim una notícia en suport premsa, automàticament gaudeix de gran credibilitat. Això sí, les noves generacions viuen en un entorn digital i per aquí passa l'endemà. Un clar exemple n'és E-notícies...
 

-Abans de marxar, Pedro J. va donar una entrevista a El Confidencial en què assegurava que "el futur és digital o no serà".

Temo que Pedro J., a mig termini, tindrà raó.
 

-Ara el posaré en un compromís: les diferències entre el seu nou director, Casimiro García- Abadillo, i el d'abans, Pedro J. Ramírez.
 
Pedro J. i Casimiro García-Abadillo entenen el periodisme de la mateixa manera. Estan assedegats de notícies, d'exclusives i, per si fos poc, tenen una fortalesa mental impressionant. Encara que rebin pressions insuportables, ells segueixen endavant i acaben publicant un títol i una història que són veritat. Costi el que costi, caigui qui caigui.
 
Si hagués de parlar de diferències, en destacaria una: Pedro J. té més sentit de l'espectacle, és més showman, sembla un director tret d'una pel·lícula clàssica de periodisme nord-americà. Casimiro és més temperat, però alhora és més proper a la Redacció i al ciutadà. De totes maneres, per comparar millor, hauríem d'esperar uns anys i veure l'evolució de García-Abadillo al capdavant d'El Mundo.
 
 
-A Pedro J. el va fer fora o el PP o les pèrdues del diari?

Per descomptat, el que millor respon a aquesta pregunta és Pedro J. Ramírez. Ell ho té molt clar. La seva direcció valenta va molestar polítics i poderosos. A més, la crisi va colpejar de ple El Mundo, de manera que la situació s'anava degradant i generant un greu problema per a l'accionista del diari.

 
-El cas Bárcenas també ha d'haver passat factura. La Moncloa el va deixar caure?
 
Bárcenas ha avergonyit uns i altres. Encara recordo els SMS i altres notícies que em van deixar sense alè. La veritat és dolorosa i, en ocasions, molt desagradable per al Govern.
 

-Ja em perdonarà, però la meva conclusió amb el seu cessament és que la premsa de paper no té futur: si l'han fet fora a ell que va fundar El Mundo i destapar casos com els GAL o el cas Bárcenas és que, en efecte, està complicat.

Sento discrepar-nr. Jo encara crec que la premsa té alè per influir i informar durant els propers anys. Això sí, combinarem el paper amb la web i el vídeo. Considero que la TV, tal com està concebuda avui en dia, té pitjor futur que els diaris i els seus mitjans digitals. El temps ho dirà.

 
-A Catalunya ens queixem d'algunes portades d'El Mundo.

Jo sóc català i també estic molt molest amb la deriva independentista que travessa Catalunya. Discrepar és sa i publicar veritats, de vegades, vergonyós per als ciutadans que miren cap a un altre costat o aparquen la seva consciència crítica.
 

-Tampoc no hi ha hagut canvis en la línia editorial. La de divendres era: "La vicepresidenta del TC vol donar un baló d'oxigen a Mas".

La línia editorial d'El Mundo es manté ferma. Creiem en la Constitució, en la diversitat d'Espanya, en el respecte a totes les llengües i, per descomptat, en el repartiment just d'impostos i recursos. Tot això sota un paraigua burocràtic més petit i eficaç (menys Diputacions, menys serveis duplicats, res d'ambaixades autonòmiques...).


-Mas té comptes a Suïssa? Recordo Oriol Pujol dient que havien baixat a les eleccions per Duran i per les seves portades
 
El Mundo pública veritats costi el que costi i, per descomptat, té el seu pes específic en l'opinió pública catalana. És lògic que les notícies negatives entorn de la família Pujol (comptes voluminosos, 'pelotazos', paradisos fiscals, control absolut de l'aparell convergent...) passaran factura a CiU. Així de sàvia és la democràcia.

Una entrevista de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

60 Comentaris

Publicitat
#37 BEJOTA, bcn, 19/02/2014 - 20:25

Entrevista a Clemente Polo
"El mercat espanyol és fonamental per als productes catalans"
J. BERNAL / El doctor i catedràtic d'Economia de la UAB respon a alguns dels tòpics difosos pel nacionalisme català i explica les conseqüències d'una hipotètica secessió de Catalunya.

#35 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 19/02/2014 - 12:33

Molt bé, Juan Fornieles, podríem dir que votaràs "No", però només és això: un vot. Si la majoria volem que Catalunya sigui un estat independent ho hauràs d'acceptar si ets una persona demòcrata.

#34 Marc, Sant Cugat, 19/02/2014 - 12:20

#29

Núria tan catalá o mes es aquest senyor como tu...
Yo pienso como él y si no se dedicasen a tirar nuestro dinero con tanta subvenciones... y tal vez pensaran mas en el ciudadano y sus necesidades.

#34.1 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 19/02/2014 - 12:39

#34

Marc,
jo tampoc soc gaire partidari de les subvencions, però tenim problemes molt més greus: la pertinença a Espanya està arruïnant Catalunya i això només es pot solucionar amb la independència. Precisament pensant en el ciutadà cal independitzar-se d'espanya.

#33 Los orígenes del totalitarismo, bcn, 19/02/2014 - 12:14

En la mayor parte de los territorio del mundo conviven gentes de etnias, razas y culturas diferentes. (7000 lenguas y miles etnias)
Cuando en uno de estos territorios plurales un grupo étnico o cultural se proclama como el único y legítimo el conflicto está servido.
Eso el lo que ocurre en Cataluña.

#33.1 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 19/02/2014 - 12:40

correcte, a Catalunya i totes les nacions perifèriques de l'estat espanyol, on la nació castellana es vol imposar com a única. No podria estar més d'acord amb tu.

#33.2 No hay mayor ciego que quien no quiere ver., bcn, 19/02/2014 - 12:49

La nación española respeta la pluralidad de lenguas y culturas en las zonas bilingües.
Los nacionalistas totalitarios en una zona con dos lenguas mayoritarias como Cataluña prohíben a la mitad de la población; los castellanohablantes escolarizara a sus hijos en su lengua propia y materna.

#33.3 ambaixadorCAT, Bristol, Figueres, 19/02/2014 - 14:45

#33.2


suposo que això és sense considerar la creuada contra el català que té el PP a València, Mallorca i la franja de ponent, i a Catalunya no per què no pot democràticament, tot i que ho intenta amb els seus braços del tribunal prostitucional i burrades centralistes com al llei Wert.

#33.4 CartanyaXsisi, bcn, 19/02/2014 - 17:21

#33.4

Quanta faxanderia del 33 i del 33.2 que esta clar es el mateix. Mira inculta troba un sol nen que no sàpiga castellà a Catalunya, i llavors i solament llavors et donaràs compta de lo que estàs mentin, ara com que això no costa diners dins ala a escriure ximpleries, per quatre ximples mes.

#32 Tomppa, Sabadell, 19/02/2014 - 11:09

Si ets espanyol ... ets amo dels catalans i no pas un català. Com difícil es a entendre i acceptar això ?