Publicitat
Comunicació · 9 de Juny de 2015. 08:20h.

"Tenim els mateixos espectadors que el .Cat de TV3"

Daniel Domenjó, director de la Rambla de BTV: "Avui em continuen trucant de Mediaset"

"Tenim els mateixos espectadors que el .Cat de TV3"

Daniel Domenjó

Finalment, amb ‘el guapo’ Daniel Domenjó ens trobem a BTV. I com passa algun cop -quan tan sols has parlat pel mòbil o per WhatsApp- sembla que et coneguis de sempre. Hem de parlar dels més de 500 programes “La Rambla”, tot un èxit i en un mitjà dels petits. Però abans parlem de l’Hospital de Vall d’Hebron, de Sant Pau, dels germans i de Michael Schumacher. I és que ho ha dit sempre el savi Josep Maria Espinàs... l’entrevista ja havia començat. Marilen Barceló, Sonia Sierra i Carina Mejías són tres rambleres (l’expressió, i el com ho explica Domenjó, em fa venir al cap la cançó “Les floristes de la Rambla” d’Enric Barbat) que s’han fet un fart de venir i ningú intuïa que les tres serien regidores. O Jordi Miralles, a qui no el trucàvem quan era diputat perquè a nosaltres ens interessa el carter de Gavà. La Rambla és això, un programa fet des d’una emissora local, amb el vistiplau de la direcció de Barcelona Televisió i amb un èxit creixent d’audiència. L’únic inconvenient és la trista fiabilitat dels 400 audímetres de l’EGM.
 
- Sr. Domenjó, malgrat els audímetres, com es fan més de 500 programes de televisió?

Quan es compleixen tres pilars principals: contacte directe i gent eficaç que treballi no per a tu sinó amb tu, llibertat de l’empresa per la que treballes i creure’t el que fas. És la primera vegada que arribo a aquesta xifra.
 
- I si en falla algun fan llenya?
 
No, però aleshores vas coix i no passaràs dels seixanta... i sóc optimista. A part d’això, sense una gran dosi de paciència i capacitat per administrar egos i vanitats estàs perdut.
 
- A Barcelona ciutat ‘La Rambla’ té els mateixos espectadors que el .CAT de TV3.
 
Sí, i semblant al que fa Josep Cuní o Alfons Arús, tot i la diferència entre empreses.
 
- És més important el ‘share’ -quota de pantalla- o la publicitat?
 
Del ‘share’ me’n refiaré quan l’EGM sigui fiable, perquè amb 400 audímetres repartits per Catalunya no anem enlloc. Podem tenir des de 20.000 a 140.000 espectadors. Però el problema és que ningú sap els que té. I que el nostre senyal arriba a La Garriga, Gavà o Sitges però no a Castelldefels o Mataró. O no arriba a Arenys de Mar i sí a Vilassar però no a Premià.
 
- Tenen vostès algun altre termòmetre?
 
Tres: el minut a minut, a partir del qual sé quins continguts funcionen més i quins no tant, les xarxes i el carrer. El carrer no m’ha fallat mai. I ho coneixes quan te’n parla un taxista, l’indú que reparteix ‘flyers’ o el publicista amb qui et creues per Enric Granados i et diu que és l’únic programa de debat que pot veure. Això sí és un audímetre!
 
-I si aquest audímetre artesanal tan fantàstic no arriba al Consell d’Administració o al Director?
 
Podria passar, però... els arriba igualment.
 
- La Rambla comença com un programa setmanal, segueix diàriament i sempre progressa en positiu. Com es fa això i amb èxit?
 
Cal seguir, amb la mateixa intensitat del dia a dia, tot el que passa. Hem intentat sempre que La Rambla fós el reflex no potser d’allò que agradaria sinó del que és de veritat i passa. És un programa per aquells que volen llegir i interpretar l’actualitat amb un to diferent al dels debats convencionals o informatius que pontifiquen.
 
- Això requereix previsió i un punt d’atreviment del tipus Antonio Lobato quan a Antena 3 va assegurar al director que en el primer programa de Formula 1 explicaria on porten la roda de recanvi els cotxes.

Això va fer?
 
- Sí, i el director espantat li va dir -“te has vuelto loco pero si no llevan rueda”? "Y lo sé, pero mi madre no lo sabe”. Va per aquí La Rambla?
 
Efectivament, està atents al dia a dia, seguir la intuïció i apostar, per exemple fa dos anys, per posar al davant d’un veterà Miquel Sellarès a una activista que es deia Ada Colau i que ara serà alcaldessa de Barcelona. Si haguéssim apostat per les velles glòries de sempre La Rambla hauria durat quatre dies.
 
- Per què el nom La Rambla?
 
Cosa de l’aleshores director Àngel Casas. Descriu molt bé el concepte de moviment de gent i de vida de Barcelona. De fet, el que fem nosaltres és una versió millorada, o televisiva, d’aquests debats i tertúlies que sempre s’han desenvolupant a dalt de tot de les rambles.
 
- L’aportació de partits emergents com Ciutadans o Podemos ha estat clau per a ampliar els punts de vista i perspectives en els debats?
 
Ho ha estat i en endavant, peti qui peti i agradi o no agradi, aquesta gent hi són, són una realitat i s’ha de veure plasmada en els mitjans obligatòriament. Si un creu en el periodisme de veritat –i jo hi crec- se’ls havia de donar joc. Tots els que som catalans i hem crescut amb TV3, esperàvem moltíssim més de la capacitat de la Corporació per adaptar-se als temps actuals.
 
- ... es pot fer periodisme?
 
Sí, però depèn sobretot de la capacitat d’enfrontar-te amb l’autoritat que pertoca.
 
- Vostè ho ha fet?
 
M’he imposat quan calia. Parlo de capacitat d’argumentar, de contra argumentar i de convèncer. Perquè no sempre el director de Continguts o el Consell d’Administració veu el que tu veus.
 
- Això és executar el que en diuen el quart poder, i no és fàcil. Potser anem més enllà de fer un programa?
 
Això és periodisme. I per alguna cosa estic jo aquí. Aquesta tele és l’única que em permet, en un 98’9 %, posar el tipus de col·laboradors que vull. A més, i sens dubte, la direcció de BTV i la direcció de Programes mereix un agraïment per la valentia i el risc de col·locar i mantenir en ‘prime time’ un programa en directe com La Rambla.
 
- I... alguna alerta?
 
Del Consell cap. Alguna per part d’alguns dels seus membres. Però és natural.

 
- Quan passa això que s’ha de fer?
 
Periodisme. I si és necessari contraposar la relació periodística de les dues perspectives.
 
- Aleshores, com ens diu Albert Sáez, a vostè BTV li deixa interpretar la realitat.
 
Sí senyor, l’única de tots els mitjans en què he treballat –que com sap han estat molts-. Com diu vostè, em deixa interpretar i em dóna el marge de maniobra per traduir la realitat tal com la veig.
 
- A vegades això provoca enemics?
 
Cert, o no estalvia crítiques en directe. Ara bé, molts professionals amb qui he compartit feina a Tele 5, TVE o TV3 em diuen que ja els agradaria poder moure’s en el ventall del camp en què ens movem nosaltres.
 
- I està en una televisió, diguem-ne, local.
 
Ho sé. No estic a la televisió amb més projecció, però tens avantatge pel que fa al control, domini i llibertat en elaborar el producte. No puc estar en un altre lloc millor.
 
- Un ocellet m’ha dit que sí que podria.
 
Avui em continuen trucant de Mediaset i algú més i sé que hi guanyaria més diners. Però he de cuidar el que en podríem dir (modestament i que no soni petulant) el prestigi o la popularitat, perquè pot arribar a desgastar i molt. Un exemple clar és en Sardà.
 
- Em parla de Crónicas Marcianas?
 
Li parlo del Sardà periodista. Quan va voler tornar al periodisme amb “La tribu”, el “Duty free” o “El pla Sardà” va fracassar. Possiblement no va funcionar perquè la gent ja no el reconeix com a periodista sinó com a ‘showman’. I quan podia fer de periodista, i va tenir bones oportunitats, es va perdre i no se’n va sortir. A mi, La Rambla em permet fer el que considero que ha de fer una televisió pública, i al mateix temps no deteriorar la imatge sinó rodar-la.
 
- José María García, Iñaki Gabilondo, Carles Francino o Àngels Barceló no l’han perdut pas aquest crèdit.
 
Potser no, però tinc els meus dubtes. I li faré un parell de matisos: què va passar amb Barceló i el seu programa de debat a TV3? I amb Gabilondo a l’informatiu de Cuatro?
 
- Fa quatre dies Andrea Levy s’aixecava enfadada de la taula d’en Basté a RAC1 perquè Xavier Sala Martín li havia preguntat si era o no del PP i seguia una disciplina de partit?
 
I es va enfadar?
 
- Sí i per ser “un mal educat i un cregut”. “A mi no se’m convida a aquest programa per això”. Disculpi Sr. Domenjó, però jo no veig la mala educació per enlloc. I si això, o la lletra del Virolai, no es pot preguntar al President de la Generalitat aleshores perquè es convida als tertulians o s’entrevista?
 
L’Andrea, que com altres és una descoberta del nostre programa, se l’ha d’entendre perquè està tensa pel moment que viu el PP.
 
- Basté, la qualifica de “meravellosa tertuliana”. Per vostè, que és uns especialista en escollir convidats ¿què és un meravellós tertulià?
 
Aquell que està preparat intel·lectualment i a més, passi el que passi o peti qui peti, manté la complicitat amb el criteri i l’editorial del programa.
 
- El tertulià ha de ser sempre i necessàriament periodista?
 
No.
 
- Doncs... a tot arreu va així.
 
Cert, i no només en discrepo sinó que tret de comptades excepcions no ho ha de ser. Com podríem parlar sinó de Germanwings?
 
- Potser amb psicòlegs, pilots o expilots d’avió?
 
Sens dubte, i així -i únicament- ho vam fer nosaltres. Vam tenir al plató un pilot amb 32 anys d’experiència i un professor de formació de pilots.
 
- I creu que és així que s'arriba a la gent?
 
No només ho crec, ho sé. Sovint ens arriben correus o comentaris en la línia dels Astèrix “¿qui dimonis són aquests petits gals que fan aquesta guerra?”. Aquests, són els dies que nosaltres guanyem la guerra als grans mitjans. /Una entrevista de Bernat Capell.

Publicitat
Publicitat

24 Comentaris

Publicitat
#11 Ivan Llambí, Sodoma, 10/06/2015 - 14:56

Mani'm? Aquest noi es va quedar un joc de l'Spectrum que li vaig deixar quan feiem 2on de Bup! Aprofito la ocasión que me brindan sus micrófonos para reclamàrselo ipsofactamente. El que avuisa no es cantor, guapa. Gràcies per la trucada.

#10 Paolo Vasile, Bahamas, 09/06/2015 - 22:07

Oportuna entrevista de l'amic Rius -amic de Domenjó- en el moment que el director de BTV dissenya la graella per la nova temporada. La pregunta del milió és: la Rambla és un programa de servei públic? Ens millora com a ciutadans? Prestigia la política?

#10.1 Terraxa, Terrassa, 10/06/2015 - 10:03

Doncs no. Com qualsevol altre mitjà de comunicació públic està orientat a alimentar egos i butxaques de polítics i periodistes a base de saquejar al contribuient (tret d'algunes excepcions)
Però no hi ha 00 de tocar-ho, ni això ni la resta de monstruositats públiques.

#9 RFR, BCN, 09/06/2015 - 21:37

És l'únic debat plural de Catalunya. Pots veure a cada programa convidats de totes les tendències. La resta de "debats" son insuportablement dirigits (cap el nacionalisme/independentisme/soberanisme). Jo fa temps que no miro cap d'aquests. Enhorabona Domenjó

#8 Kevin, bcn, 09/06/2015 - 13:29

Pluralitat i bon rotllo, nois, La Rambla és l'únic debat polític que es pot veure avui dia. A vegades em miro el .Cat i el Buruaga i penso que la Oltra i l'Ernesto debien estudiar a la mateixa facultat de periodisme...

#7 Marc, sant cugat del valles, 09/06/2015 - 12:51

Gran programa La Rambla i bona entrevista!!! Ara a per 500 més! Ja veig que ha sortit la guàrdia pretorinana de tv3 a defensar "la nostra,la seva". Srs, quan Sardà, Fuentes, Monegal, Risto, Samanta Villar, Puyal, etc...critiquen o es queixen darrerament de TV3, senyal que alguna cosa deu passar, no?

#7.1 Terraxa, Terrassa, 09/06/2015 - 17:36

Tant com BTV com TV3 són a càrrec del contribuient, i com qualsevol altre mitjà de comunicació públic local, autonòmic o estatal, estan al servei de butxaques, egos i altres interessos de periodistes i polítics.
Tancament de TOTS els mitjans de comunicació públics, JA.