Publicitat

El columnista anuncia que deixa el periodisme

L'excol·laborador de La Vanguardia i e-notícies, Manuel Trallero, ha realitzat una conferència al Círculo Ecuestre on ha reflexionat sobre la llibertat de premsa a Catalunya. Trallero ha farcit la seva intervenció amb anècdotes de la seva trajectòria de més de vint anys de professió com a periodista, tasca que ha decidit abandonar.

El columnista i escriptor ha destacat que quan li va dir al seu pare que deixava el diari del Grupo Godó el seu progenitor "va anar a la nevera a buscar una ampolla de xampany francès. Em va dir que celebràvem que en vint anys no m'havien posat cap querella".

En el sopar al local del carrer Balmes de Barcelona, Trallero ha afirmat que "la llibertat de premsa forma part d'aquesta llibertat d'expressió i és conseqüència d'aquest estat d'opinió on es considera que prohibir és una cosa positiva. Estem fregant el ridícul" i ha posat com exemple un article de la llei defensa dels animals on "s'obliga a alimentar-los". "Un dia ens obligaran a dir que els fills han de tenir els seus pares", ha afegit.

"En la classe política catalana està instal·lada la prohibició sistemàtica", segons Trallero, qui ha remarcat que "a tota Europa la premsa està subvencionada. A Finlàndia i aquí. El poder està subvencionant a la premsa".

Preguntat sobre la independència del periodista per critcar el poder, atesa aquesta dependència econòmica, ha indicat que "depèn molt del periodista. T'has de jugar una mica el tipus i unes vegades surt bé i unes altres malament. Jo tenia les meves tècniques i vaig aprender a torejar bastant bé en aquests mitjans".

En aquest sentit, ha recordat que li van encarregar que fes una crítica de l'actuació de Pasqual Maragall en un programa de Manuel Fuentes. "Maragall no sé quina tonteria va dir, però no tenia el més mínim d'interès. Vaig demanar la cinta, no arribava, eren les cinc, les set... i la cinta ja estava posada. Era una tonteria, Maragall s'ha passat de frenada. Res més. Evidentment, al diari no els va semblar bé, volien més sang, vam posar més sang, però la sang s'acabava i jo no li veia més a la història".

"Vaig marxar -segueix Trallero-, però em vaig deixar el boli a la sala de vídeos. Vaig tornar i estaven treient la cinta i l'estaven posant a una caratula on posava Presidència del Govern la Generalitat. Qui envia el vídeo era Artur Mas, que era conseller. Aquestes coses passen i el que s'ha de fer és saber jugar", ha assegurat.

El periodista ha dit que "a Espanya hi ha hagut una doble censura franquista i comunista" i ha ressaltat que quan Santiago Carrillo venia a Barcelona el primer que feia era anar als diaris més propers des del punt de vista ideològic. Trallero ha manifestat que La Vanguardia "ha estat franquista, ha estat del tripartit... ha tocat tots els papers de l'Auca", abans d'afegir que això "ara no té sentit. Un diari ha de tenir una línia i no pot anar fent zig-zag, segons els resultats electorals".

Manuel Trallero, fotografiat el maig de l'any passat a la Diagonal
Publicitat
Publicitat

16 Comentaris

Publicitat
#19 eloi, VILA DE GRÀCIA, 21/06/2011 - 15:22

Quina merda... veig que segui com sempre amb la censura. Feia mesos que no us llegia i no ho faré mai més. SOU UNS MINDUNDIS SUBVENCIONATS.

#15 Agustí, Les Borges Blanques, 20/06/2011 - 14:02

no es pot deixar allò que no s'ha practicat mai. Trallero no era periodista. Era un paio que escrivia perquè deia coses que no deia ningú, però eren les seves coses, no contrastava, era la seva visió de les coses. Això, és periodisme, potser sí, però nomès a mitges.

#14 Terraxa, Terrassa, 20/06/2011 - 13:01

Però això de plegar ja ho havia dit fa temps, oi? O és que fa com els toreros?
Potser que hagués denunciat les subvencions als mitjans quan hi treballava, i no pas ara.
Ja n'hi ha prou de mantenir diaris i TV. Primer els ciutadans, i ara hi ha molta gent tocada.

#13 Farabundo Vila Sanjuán, La Torre de Lloberola, 20/06/2011 - 11:09

Ara només falta saber si deixarà també les bufandes.

#12 Jordi, Teià, 20/06/2011 - 10:59

Sempre m'ha semblat patètic. Fa tant de temps que no el llegeixo, que pensava que ja no escrivia. És el tipic que es creu graciós i no n'és. És una barreja entre el Màrius Carol i la princesa del pueblo. El seu públic objectiu no crec que sàpiga llegir. D'aqui que sigui un fracassat.