La presentadora de Preguntes Freqüents, Cristina Puig, va emprar aquest dissabte l’expressió “lluita armada” en comptes de terrorisme per referir-se al terrorisme d’ETA. El programa estava dedicat a “Com afronta Espanya la dissidència política”. Com sol ser habitual en la cadena pública, van sovintejar els termes “repressió”, “exili”, “represaliats” per referir-se als processats per l’1-0.
L’espai va comptar amb la presència del diputat de Bildu Oskar Matute amb motiu del judici que comença aquest dilluns a l'Audiència Nacional contra 47 persones acusades de participació activa, enaltiment i finançament del terrorisme per donar suport presumptament als presos d'ETA a través d'un entremat d'entitats socials.
La presentadora del magazín informatiu no va replicar ni repreguntar en cap moment el diputat abertzale, ni tan sols quan Matute va acusar la justícia espanyola d'organitzar “muntatges político-judicials per continuar perseguint una causa política”. Tampoc ho va fer quan el diputat de Bildu va insinua que les llibertats estan perseguides a l'Estat espanyol.
“Seguirem lluitant perquè la solidaritat no sigui delicte, perquè la llibertat no sigui perseguida i perquè el dret dels nostres ciutadans i ciutadanes, i del nostre poble a decidir, sigui reconegut democràticament”, va afirmar Matute. També va considerar que els informes policials que es presentin en el judici seran “ridículs”. En cap dels casos Cristina Puig va intentar qüestionar les seves afirmacions.
La periodista tampoc es va referir als atemptats d'ETA com a actes terroristes, sinó que els va anomenar “lluita armada”. Ho va fer quan va preguntar a un altre dels convidats si a Catalunya “s'esta aplicant a tot el món independentista la doctrina del País Basc”, malgrat que “no hi ha hagut lluita armada”.
La presentadora va oblidar, en aquest sentit, els atemptats de Terra Lliure als anys 80. La majoria van ser amb desperfectes materials, però també va morir una dona a les Borges Blanques quan li va caure al damunt la paret del jutjat en el qual l’organització havia col·locat un artefacte explosiu. Sense oblidar el de l’empresari Josep Maria Bultó, en aquest cas atribuít a l’Exèrcit Popular Català (Epoca). Cristina Puig també va preguntar-li si “estem normalitzant la repressió i la criminalització de la protesta”.
D’altra banda l’advocat i membre d'Irídia–Centre per la Defensa de Drets Humans, Andrés García Berrio, va afirmar que “qui té el poder sempre té la temptació d'intentar reprimir la dissidència” i va indicar que l'Estat ha engegat una “operació repressiva” per “restar forces” a la dissidència política.
Finalment, el FAQS també va entrevistar al membre del CDR, Adrià Carrasco, que va fugir de la justícia espanyola a Brussel·les fa més d'un any. El cairon que TV3 va posar sobreimpressionat en pantalla deia “fa un any i mig que viu exiliat a Brussel·les”, mentre que Cristina Puig s'hi va referir a ell com un dels “represaliats” que es troba a “l'exili”.
