Publicitat
Comunicació · 25 de Juny de 2016. 10:03h.

"TV3 ja no és la tele de Catalunya"

Ferran Monegal: "8TV ha renunciat a ser l'alterntiva"

"TV3 ja no és la tele de Catalunya"

Ferran Monegal

Ferran Monegal (Barcelona, 1948) és un dels pocs exemples d’èxit de crítica i d’audiència. Els seus articles a El Periódico son llegits des de fa molts anys i TeleMonegal va ser un dels programes més vistos a BTV. Ara que fa tres anys de la desaparicio de l’espai vull començar per aquest tema, però em diu que ja ho explicarà tot en el llibre de memòries que està preparant. La trobada es produeix en un hotel de Barcelona.

- No sé si a vostè i a mi ens diran mal catalans per criticar TV3?

Bé la feina meva és la d’anàlisi crítica, el que passa és que això és un tipus de professió o de branca de la professió periodística que no interessa.

- La crítica?

Clar, això ja me’n vaig adonar quan feia un programa de televisió: Telemonegal. Va arribar un moment que vaig adonar-me’n que l’èxit d’audiència era inversament proporcional al que li agradava el poder i als directius de la cadena.

- Amb les seves crítiques, TV3 no el fitxaran

TV3 no és que no em fitxi, és que què hi faria jo allà?

- Recordo un dia que ens vam trobar vostè i jo a Pau Claris i em va explicar que l’havien convidat a un debat i mentre estava assegut a la taula va demanar un got d’aigua: “ara vindrà el de l’aigua”, li van dir. Després es va queixar que ballava la cadira. “Ara vindrà el de les cadires”

Sí, sí, això és exactament així. També a Televisió Espanyola.

- Sobra gent a TV3 i a Televisió Espanyola?

Jo crec que falten periodistes. Periodistes i entenguim el sentit de la ironia. Crec que la Corpo té ara en aquests moments 2.000 i escaig treballadors, on són els equips d’investigació?

- No pretendrà que investiguin el cas Pujol?

O el cas Millet. Del Telenotícies últimament i estic pensant ens els últims tres o quatre anys jo crec que no ha sortit mai una notícia.

- Algunes filtracions de Palau, sobretot quan hi ha eleccions

Ah! Miri, ara el Col·legi de Periodistes va enviar una circular fa un mes en la que demanaven que els hi donéssim idees i que ajudéssim perquè cada any donen el premi al millor professional corporatiu. És un premi estimable que donen a aquells professionals que millor han sabut vendre als mitjans una empresa. Home, jo aconsello al Colegi que, en l’àmbit català, li donin a TV3, i en l’àmbit estatal a Televisió Espanyola. Aquesta deriva de fer agitació i propaganda al servei d’una determinada idea política és molt vella, el que passa és que el sorprenent és com tot TV3 ha abraçat tot el que significa una determinada idea de com ha de ser Catalunya.

- De fet ara fan campanya a favor del sobiranisme fins i tot en programes d’entreteniment com  ‘Divendres’

A dintre de TV3 jo puc ser més independentista que el més independentista de TV3 o no. Però el que no se m’acudiria com a periodista és transformar les meves aspiracions polítiques amb el meu discurs com a periodista.

- Crec que aquest és el rovell de l’ou

Aquesta és la gran perversió. El factor humà aquí pesa molt. Jo crec que avui a TV3 la inmensa majoria se n’ha adonat que o surten embolcallats amb l’estelada i a més d’una manera notòria, o no progressen allà dintre. I llavors hi ha el factor humà, la subsistència. No crec que això acabi tal com veig la història. Jo crec que hi ha una espècie de convenciment de què TV3 ha de ser la flama del Canigó. Jo el que exigeixo com a ciutadà i com a periodista -perquè això sí que és tranversal i no és recolzar cap idea política en concret- és el referèndum: respectar el dret a votar.

- De fet ara el demanen el senyor Tardà i el senyor Homs

Sí, ara curiosament el demanen, sí.

- Diuen que han passat pantalla, però en certa manera jo crec que han reculat

Encara que el referèndum sortís no a la independència jo crec que a TV3, mentre hi hagi l’actual estructura a la Generalitat, continuarà sent una mena de flama del Canigó. Han pervertit l’essència de la fundació. TV3 neix entre altres coses per ser el vehicle que normalitzi i enforteixi la llengua. I la llengua és una cosa sobre la qual no hi ha discussió possible, i és veritat, la llengua és això, és tranversal, és cultura, és la manera de sempre que els catalans tenim per comunicant-se. Si TV3 no feia en la seva fundació una acte en defensa del català ja em dirà qui l’hauria de fer? No el faria Canal Sur. Aquest concepte de una cadena de televisió al servei en aquest cas de la llengua, és perfectament normal i neutre en un país. Però ara han transformat aquest concepte de defensa de la llengua pel concepte de defensa d’una determinada opció política, d’una determinada manera d’entendre allò que deia Pujol en les seves memòries i en algun programa de televisió que quan era petit i acabava de ploure, agafava un palet i sortia al pati de casa seva a la sorra i dibuixava un país. No sabem exactament si en Pujol dibuixava un país o dibuixava una finca. Però aquest concepte de traslladar la bona pràctica de dir hem de defensar una llengua ara l’han traslladat a hem de defensar una manera d’entendre el país. Aquí és on la pífien, amb tots els respectes.

- Com valora Mònica Terribas com a periodista, veig que el debat que va moderar l’altre dia no li va agradar

Ah no, jo li vaig aconsellar amb ella i a TV3 que lloguessin El Molino. El Molino dissortadament ara està en venda. Crec que la Mònica va inaugurar una altra manera de fer debats, es va transformar en una mena de “cheerleader”, de gran animadora, de gran vedette. Em va recordar les revistes del Colsada. Com que ella estava situada a la part superior de la pantalla i les dos bandes de polítics la miraven a ella enlloc de mirar cap a l’audiència, resulta que la vèiem de front i els polítics els veiem de clatell. Eren com aquells boys que hi havia al Paral·lel del Cosada amb la Tània Doris, els boys i les coristes que anaven sempre embolcallant al costat de la gran vedette que sortien amb les plomes i de més. Jo crec que com espectacle el podien haver fet millor, com a debat televisiu per unes persones que en el fons han de regir aquest país, em va semblar …

- Del seu article el que més em va cridar l’atenció és quan va dir que al Gabriel Rufián el tutejava

Bé, vaig dir concretament que havia tingut cops molt humans la Mònica Terribas, perquè la tendresa amb què es mirava i es referia al Rufián era extraordinària i sobretot perquè el tutejava, també va tutejar a en Domènech i al Quico Homs. En el que no va tutejar mai és en el Fernández Díaz. Això és així.

- Hem sortit guanyant, perquè jo recordo que en el debat de les eleccions al Parlament li va fúmer alguna indirecta a l’Albiol

És que ella es va transformant no només en dinamitzadora sinó que feia entrevistes sobre la marxa i anava posant cullerada. Per assolir aquest paper has de tenir la teulada ideològica molt neta, des d’un punt de vista periodístic. Si vols repartir petites perdigonades has de ser immaculada i impecable i a més repartir-les, a tots! Això és com un dia que vaig acabar Telemonegal que em va venir un gran conseller delegat d’una gran cadena de televisió estatal, que em va proposar fer el Telemonegal a la seva cadena, i em va dir: “no, però de la nostra cadena no se’n parla, parlarem de les altres”. Li vaig dir: “home, això és tenir el gos, vostè és el pastor i tenim un gos que només mossegui a dues o tres ovelles, a la resta no, no pot ser!”. La gràcia de la crítica és repartir la bastonada!. No pot ser només donar calvots amb uns i als altres no. Però bé, aquesta és la perversió que ens hem ficat nosaltres en aquest país.

- Vostè sempre parlava de “distròfia” a TV3 en el mateix article

Sí, en aquest cas em referia a la distròfia política. Perquè sembla que els polítics només es fixen en TV3 quan arriben eleccions. Jo que me l’empasso cada dia des de fa 24 anys; doncs, home, els polítics l’haurien de mirar no només en període electoral i de veure com han transformat una cadena d’informació general catalana, l’han transformat en una cadena sectorial. TV3 s’ha transformat en una cadena al servei d’una idea concreta i d’unes forces polítiques determinades que ja no és la televisió de Catalunya sinó que és la televisió del 48%. La gran esperança és que atesa la deriva de TV3 hi ha un altre grup de comunicació que té una cadena privada que jo esperava que se n’adonés que podien fer un bon negoci i un servei al país erigint-se en la gran cadena de televisió privada de Catalunya.

- Es refereix a 8TV. I això per què no ho han fet? Hi ha algun pacte secret?

Sí. Bé jo no hi era en aquest pacte, però a les proves em remeto. És evident que l’entrada de l’imperi Berlusconi al 40-45% actual d’aquesta cadena de televisió obeeix a una mena de transformació d’aquesta cadena en un canal més de les teles de les mama-chichos, i de telesberlusconianes. Mira el que ha fet en Cuní? Amb el seu informatiu està plantant cara a TV3. Als migdies, l’Arús està també plantant cara amb el seu estil. Com és que en aquesta cadena tenint dos productes que veuen que és una línia que pot funcionar, com és que ara fan sèries, telesèries…

- Costa molt d’aguantar una tele dominant només dues franjes horàries, no? El senyor Cuní i el senyor Arús estan sols.

És que no té sentit. Perquè no s’ha construït una graella.

- Potser el grup Godó no té la capacitat financera per fer una tele alternativa a TV3?

Si s’associa amb el senyor Vasile i Telecinco la capacitat ara hi és. I aquí tornem a la pregunta de si hi ha un pacte secret. A mi em dóna la sensació que a l’arribar una empresa amb molts calés o un soci potentíssim enlloc d’augmentar les expectatives de crear una graella, una programació potent, doncs el contrari, s’ha diluït tot. A mí em dóna la sensació que temps enrere hi devia haver algun pacte pel qual aquesta cadena va prometre amb molta humilitat i amb molta obediència que mai es plantejarien ser una cadena alternativa a la cadena l’oficial.

- Potser la base del pacte és aquesta condició perquè és evident que la Generalitat havia d’estar-ne al corrent o intervenir-hi d’alguna manera: no fer ombra a TV3.

Bé, això també va passat amb el canalet a la 2 de Televisió Espanyola. Anys enrere també hi va haver algú de TVE amb dos dits de front -li parlo de fa anys- que va dir: home tenim les grans instal·lacions a Sant Cugat, anem a construir una cadena potent per Catalunya, perquè els catalans tinguin diferents opcions i diferents maneres per enriquir la informació a Catalunya. Van decidir que no anirien per aquest camí i es va decidir que Sant Cugat seria, en teoria, un gran centre de producció que alimentarà la resta de centres territorials. /Una entrevista de Xavier Rius
 





Publicitat
Publicitat

34 Comentaris

Publicitat
#32 Teresa Sanmarti, Sabadell, 01/05/2020 - 15:54

M’encanta aquets esquetjos que feu de tant en tant de les flors que s’obren.
Ho trobo molt bonic i amb una elegància i senzillesa molt característica de TV3
Perdoneu però algú ho habia de dir. ????

#31 pepe., andorra, 27/06/2016 - 12:52

parece una entrevista historica entre dos viejas vedettes del Molino. Muy necesaria, sobretodo ahora, q El Molino esta cerrado.

#30 ¡PAREMOS YA A LOS INDEPENDENTISTAS!, A, 26/06/2016 - 21:48

NO SÉ QUÉ DECIR

#27 prioridades, independentistas, 26/06/2016 - 10:03

Se pueden privatizar hospitales pero no se puede privatizar TeVen3

#26 Juanca, Sabadell, 26/06/2016 - 09:57

Yo estoy planteándome incluso desintonizarla porque me da mucha rabia cuando hago zapping y por error le doy al botón del 3%. Solo son unas milésimas de segundo, pero siempre me da tiempo a oir: 'el proc...'