El digital Tribuna.cat, que dirigeix l'exsecretari de Comunicació del Govern Miquel Sellarès, acusa e-notícies de "fer el joc a la Brunete", així com "de no tenir escrúpols". A Sellarès, que té aquestes acusacions com a obertura del seu digital des de fa més de 24 hores, li molesta que e-notícies informés de fets que, considera, "donen pinso a l’espanyolisme mediàtic més ranci".
En aquest sentit, condemna que e-notícies publiqués les declaracions de Toni Soler al voltant de la discriminació del castellà, la polèmica per la distribució de freqüències efectuada pel CAC o les declaracions al Parlament del representant del PP en aquest organisme contra Losantos i Luis del Olmo. Aquestes notícies van ser recollides pel diari El Mundo o Libertad Digital, fet que "alimenta la sospita" de l'exalt càrrec.
Sobre el cas de Toni Soler, explica que "unes declaracions seves (potser confuses, cal reconèixer-ho) explicaven que a Catalunya s’aplica una discriminació al castellà per protegir la llengua pròpia, que resulta que és la dèbil. "Quedava clar que aquesta discriminació, per tant, era volguda i acceptada pel conjunt del país o, com a mínim, per les forces polítiques que el representen. Un mitjà digital (e-notícies) va aïllar la frase “La discriminació del castellà existeix” i, de manera immediata, portals com Libertad Digital van abonar-se al tema".
"Fins i tot el diari El Mundo va editorialitzar en favor de Toni Soler, a qui titllava de valent per haver, al seu entendre, reconegut sense embuts la discriminació dels castellà a Catalunya (i quan Pedro J. parla de discriminació, en realitat el que vol insinuar és persecució)".
Sellarès insta a no informar sobre aquests, atès que en cas contrari es pot pensar que en la voluntat d'e-notícies "hi ha alguna cosa més que no pas el pur interès crematístic d’inflar com sigui les xifres de lectors". Tribuna.cat insta en aquest sentit als seus lectors a estar alerta sobre "aquest eix obert entre el portal i els mitjans crispadors de la Brunete". "Així que l’e-notícies, que en d’altres ocasions ven un discurs catalanista, hauria de reflexionar sobre si tot val a l’hora de fer créixer l’audiència"
"El lamentable episodi ha posat de manifest com determinats mitjans d’internet catalans no tenen escrúpols a l’hora de guanyar visites, ni que sigui a costa de donar pinso a l’espanyolisme mediàtic més ranci. Durant els dies de la polèmica, la desproporció d’accessos a les notícies sobre l’afer era brutal, ja que des dels mitjans de la Brunete s’hi enllaçava i, per tant, s’accedia indirectament a un nombre molt més gran de visites gràcies a tenir una via d’accés als lectors espanyols", recorda.
Tribuna.cat també informa, en el mateix número, que "Carod afronta el futur amb valentia" després de les seves conferències d'aquesta setmana. "Carod es va desprendre per uns minuts de seu càrrec, vicepresident de
la Generalitat, i va actuar com el militant republicà i independentista
que ha aconseguit amb els seus companys –i molt a pesar dels seus
enemics- dur l’esquerra nacional independentista fora de la
marginalitat i cap a una opció política al govern de Catalunya", explica la crónica.
"Carod va demostrar, una vegada més, que és avui per avui l’ideòleg central d’ERC, la persona que treballa més amb idees de futur. El seu pas endavant, plantejant la nova identitat nacional, és un avenç ideològic que farà reflexionar molt el nostre món intel·lectual. Carod va acabar la seva dissertació amb un acte de disciplina i seriositat cap al seu secretari general i el seu president, Ridao i Puigcercòs respectivament, demostrant una vegada més la seva voluntat d’unitat i de construir un partit pragmàtic i il·lusionador amb un horitzó realista", descriu.
Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946), amic personal de Josep-Lluís Carod-Rovira, va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. També és president de la Fundació Centre de Documentació Política, que fa els reculls de premsa per a la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, entre altres institucions. A les eleccions al Parlament del 2003, va ser un dels impulsors de la campanya "Carod, president". Amb CDC, va ser director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya durant nou mesos entre el 1983-1984 i el juny de 2007, ja amb el tripartit, fou nomenat secretari de Comunicació del Govern, càrrec del que va haver de dimitir pels informes sobre mitjans de comunicació catalans.
